L’equip de govern reclama responsabilitat a CIU per fer la transformació del carrer del Comerç
28 de novembre de 2007L’alcalde de Vilafranca, Marcel Esteve, i el regidor d’Urbanisme, Francisco Romero, han reiterat avui que el consens i el diàleg han de ser bàsics per tirar endavant aquesta transformació i animen tots els grups municipals per fer possible aquest procés, que serà estratègic per al futur de la ciutat.
L’alcalde vilafranquí retreu a CiU una actitud d’ambigüitat que no afavoreix el diàleg. “Regull no ha explicat mai amb claredat quin és el seu model de ciutat”, lamenta Esteve, i afegeix que “sota una ambigüitat calculada, la tàctica és clara i el resultat final sempre és el mateix: dir no a tot el que planteja el govern”.
L’equip de govern critica a CiU per utilitzar ambigüitats i contradiccions en el seu discurs, en lloc de definir clarament quin és el seu model urbanístic, analitzant els projectes i posicionant-se políticament. Per exemple, s’assenyala que CiU critica la densitat urbanística, que qualifica d’elevada, però deixa entreveure la necessitat d’equipaments, entre els quals parla d’una futura universitat al carrer Comerç, i de més espais verds, sense reduir l’edificabilitat. L’alcalde també ha parlat de contradiccions i ambigüitats en les declaracions de Regull sobre l’habitatge protegit o l’alçada dels edificis. “En cap moment, el dictamen diu que hi hagi blocs de 8 pisos. Es planteja un màxim de 7 pisos, quan a pocs metres, a l’antiga Cinzano, hi van edificis de 8 plantes i a això sí que CIU hi va donar suport, l’any passat”. L’alcalde de Vilafranca planteja per a tots els grups municipals un únic denominador comú per arribar un acord en la modificació urbanística al Molí d’en Rovira: que s’aprovi un pla urbanístic que sigui viable: “L’urbanisme es fa decidint coses possibles, posant els accents que calguin, però proposant solucions que siguin viables”.
El govern municipal reclama a CiU que exposi clarament quina és la seva proposta de transformació d’aquesta zona del Molí d’en Rovira i critica que “sota la bandera de la identitat vilafranquina i amb una visió catastrofista del futur s’amaga un model de Vilafranca que és radicalment conservador”. Marcel Esteve defensa en nom de l’equip de govern la necessitat de transformació d’un espai de model industrial del segle XIX a un barri equilibrat, que combini l’activitat econòmica i de serveis amb l’ús residencial i que disposi dels equipaments que li corresponen com a zona urbana que és.
Francisco Romero ha explicat que els grups de l’oposició “estan pel diàleg. Tothom entén que es tracta d’una zona que requereix de desenvolupament urbanístic. Però CiU no entra en aquest plantejament de fons i es queda només en qüestions de forma”. L’equip de govern critica que els espais de diàleg amb el cap del grup de CiU, Pere Regull, són difícils de trobar, la qual cosa posa entrebancs al diàleg amb aquesta formació política. “No només no hi ha acord, sinó que malauradament no hi ha diàleg perquè no trobem espais per establir-lo”, lamenta el regidor d’Urbanisme. Malgrat tot, des de l’equip de govern s’anuncia que la redacció del pla del carrer del Comerç continuarà avançant, ara des d’una nova proposta tècnica i amb la voluntat d’arribar al màxim consens polític possible.
L’alcalde vilafranquí retreu a CiU una actitud d’ambigüitat que no afavoreix el diàleg. “Regull no ha explicat mai amb claredat quin és el seu model de ciutat”, lamenta Esteve, i afegeix que “sota una ambigüitat calculada, la tàctica és clara i el resultat final sempre és el mateix: dir no a tot el que planteja el govern”.
L’equip de govern critica a CiU per utilitzar ambigüitats i contradiccions en el seu discurs, en lloc de definir clarament quin és el seu model urbanístic, analitzant els projectes i posicionant-se políticament. Per exemple, s’assenyala que CiU critica la densitat urbanística, que qualifica d’elevada, però deixa entreveure la necessitat d’equipaments, entre els quals parla d’una futura universitat al carrer Comerç, i de més espais verds, sense reduir l’edificabilitat. L’alcalde també ha parlat de contradiccions i ambigüitats en les declaracions de Regull sobre l’habitatge protegit o l’alçada dels edificis. “En cap moment, el dictamen diu que hi hagi blocs de 8 pisos. Es planteja un màxim de 7 pisos, quan a pocs metres, a l’antiga Cinzano, hi van edificis de 8 plantes i a això sí que CIU hi va donar suport, l’any passat”. L’alcalde de Vilafranca planteja per a tots els grups municipals un únic denominador comú per arribar un acord en la modificació urbanística al Molí d’en Rovira: que s’aprovi un pla urbanístic que sigui viable: “L’urbanisme es fa decidint coses possibles, posant els accents que calguin, però proposant solucions que siguin viables”.
El govern municipal reclama a CiU que exposi clarament quina és la seva proposta de transformació d’aquesta zona del Molí d’en Rovira i critica que “sota la bandera de la identitat vilafranquina i amb una visió catastrofista del futur s’amaga un model de Vilafranca que és radicalment conservador”. Marcel Esteve defensa en nom de l’equip de govern la necessitat de transformació d’un espai de model industrial del segle XIX a un barri equilibrat, que combini l’activitat econòmica i de serveis amb l’ús residencial i que disposi dels equipaments que li corresponen com a zona urbana que és.
Francisco Romero ha explicat que els grups de l’oposició “estan pel diàleg. Tothom entén que es tracta d’una zona que requereix de desenvolupament urbanístic. Però CiU no entra en aquest plantejament de fons i es queda només en qüestions de forma”. L’equip de govern critica que els espais de diàleg amb el cap del grup de CiU, Pere Regull, són difícils de trobar, la qual cosa posa entrebancs al diàleg amb aquesta formació política. “No només no hi ha acord, sinó que malauradament no hi ha diàleg perquè no trobem espais per establir-lo”, lamenta el regidor d’Urbanisme. Malgrat tot, des de l’equip de govern s’anuncia que la redacció del pla del carrer del Comerç continuarà avançant, ara des d’una nova proposta tècnica i amb la voluntat d’arribar al màxim consens polític possible.
